Una experiència vivencial plena d’humanitat: un assistir, un aturar-se al costat d’algú, un escoltar el que no se sent. Un acompanyament on no hi ha res, però alhora hi és tot. On cau tot el superflu i resta l’autenticitat, el que realment hi ha, el que realment hi hagut, el que realment és important.

Un acompanyament des de la simplicitat, el silenci, l’escolta, el respecte i el no judici, on cada persona i cada situació és diferent; un acompanyament  que anem embastant, cosint i teixint amb la coneixença, amb la conversa, amb el relat de vida de cadascú que ens condueix a moments, fets i records que ajuden a reparar el que no ha estat possible i es desitjava: a acceptar el que ha estat.

Un procés creatiu fet  a mida on el propi relat permet fer, desfer, refer segons la necessitat, el dia, el moment, l’aquí i l’ara; per tancar, per guarir. Ajudar a tancar històries, explicant la pròpia amb la conversa.

Un acompanyament que ens apropa, connecta amb l’altre sabent que compartim la mateixa essència: on l’altre mostra la seva vulnerabilitat, que escurça distàncies i ens humanitza: on ens adonem que la seva vulnerabilitat és la nostra.

Un acompanyar històries, totes elles tan diferents en les maneres i alhora tan iguals en els continguts: amors, desamors; encontres, desavinences; moments de dificultat, moments entranyables; anècdotes… Històries peculiars d’artistes, de cantants de festa major, de persones d’altres indrets. Records únics entranyables que et van explicant i al mateix temps van teixint una complicitat única, com la història de cadascú. És donar i rebre.

Dir “bona nit”, com els pares fan quan els fills són petits, però mai sense abans explica’ls-hi un conte, un relat, una narració on sempre s’hi troba una mica de tot. En el nostre cas, és el pacient qui ens explica el seu propi relat.

Acompanyar les emocions i recordar que el més important és el suport, el reconeixement i l’acolliment de les persones en situació de dificultat; acollir la feblesa. Acompanyar a baixar del tren havent arribat a l’última parada.

Un punt i final.

Un adéu per sempre més.